ACUP Impactes Socioeconòmics

4. La universitat pública catalana com a eina de dinamització i transformació socioeconòmica territorial: Anàlisi d'indicadors i dimensions clau

Informe complet

Portada informe

Resum executiu

Resum informe

4. La universitat pública catalana com a eina de dinamització i transformació socioeconòmica territorial: Anàlisi d'indicadors i dimensions clau

Es pot dir que a les funcions més clàssiques, com la de la formació estàndard i la recerca bàsica o aplicada, les universitats n’hi han anat incorporant d’altres que contribueixen, potser de manera més visible, al seu apropament a la societat, tant a partir de vectors econòmics com socials. En aquesta part volem centrar-nos en la importància (real i potencial) i la incidència de les universitats públiques en aquests altres vectors. Es tracta d’uns vectors, àmbits o dimensions que, en gran manera, són a vegades menys objecte d’anàlisi per part de les institucions. En particular, aquests «àmbits pràctics» d’atenció preferent en el document tenen a veure amb dimensions de l’economia catalana que s’han de potenciar, bé perquè constitueixen debilitats estratègiques, bé perquè són elements de potencialitat estricta, d’acord amb el context global.

Específicament, en aquesta part s’incideix en cinc dimensions. En primer lloc, en els outputs del mercat de treball associats als ensenyaments universitaris. Aquesta atenció s’explica per les taxes d’atur elevades al nostre territori, i més si les comparem amb els nostres referents europeus, i per la capacitat d’incidència correctora per part del sistema públic d’universitats. En segon lloc, s’analitza la situació i l’evolució de la funció de transferència tecnològica i innovació del sistema d’universitats públiques catalanes, donada la posició que, en termes d’innovació, Catalunya manifesta globalment, i que no és especialment rellevant en el context europeu (com mostren, per exemple, dades de la Comissió Europea, Regional Innovation Scoreboard). En tercer lloc, les universitats públiques tenen molt a dir en termes de la dimensió d’internacionalització, variable determinant de la competitivitat econòmica dels territoris i de les persones i on, per exemple, tenim posicions no gaire favorables en el context de les PIME. En quart lloc, es revisa la posició de l’emprenedoria a les universitats, fonamentalment tecnològica, en un país com el nostre també amb un taxa d’activitat emprenedora inferior a la dels països basats en innovació (GEM). I, finalment, es revisa el concepte de responsabilitat social de les universitats, donat l’impacte creixent que també tenen en aquest àmbit. .

Compartir