Informe 2018

Portada Informe Docencia 2018

Informes anteriors

2. El procés formatiu: metodologies i innovació docent

2.1 Qualitat de l’oferta formativa

El sistema universitari català continua sent un referent de qualitat a nivell estatal i mundial. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, encarregada de l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i dels centres d’ensenyament superior de Catalunya, és el principal instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat en el sistema universitari català.

La bona feina i la dedicació de les universitats, juntament amb l’aprovació del nou Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació de les titulacions universitàries, han significat que la major part dels estudis de grau i de màster del sistema universitari públic català hagi superat, amb resultats favorables, els processos d’acreditació de l’AQU Catalunya, que certifiquen que les titulacions de les universitats catalanes compleixen satisfactòriament amb els estàndards de qualitat europeus, així com també amb la qualitat docent del professorat, que s’avalua seguint directrius homologables internacionalment.

El sistema de qualitat actual es basa en evidències que es publiquen seguint els criteris de transparència cap a la societat: dades de resultats de les universitats, informes públics d’avaluació, resultats de les acreditacions, etc.
El futur del model passa per tenir universitats autoacreditades; en aquest sentit, les universitats catalanes s’estan preparant per certificar la implantació dels sistemes de garantia interns dels seus centres, fet que incrementarà la qualitat, l’agilitat i l’autonomia de les universitats, i millorarà el nivell de l’oferta formativa.

2.2 Mobilitat i internacionalització

Les universitats públiques catalanes són una destinació atractiva com a universitats d’acollida, com demostra l’augment de l’estudiantat amb mobilitat internacional en el conjunt de les titulacions de grau, màster i doctorat. Efectivament, el nombre d’estudiants que fan estades de formació a Catalunya en el marc de programes d’intercanvi s’ha incrementat al llarg dels cursos.

Els estudiants de les universitats públiques catalanes també participen cada vegada més en programes de mobilitat. En el període 2012-2017, gairebé un 20% dels titulats de grau de les universitats públiques catalanes han fet una estada a l’estranger, una dada que està en consonància amb l’objectiu europeu.

La mobilitat dels estudiants és una peça clau en la internacionalització de les universitats. En aquest sentit, l’ampli ventall de països d’origen dels estudiants que completen la seva formació en una universitat pública catalana, sigui amb un màster o un doctorat, és un reflex de l’obertura del sistema al món. La gran diversitat cultural que això implica enriqueix el procés d’ap

2.3 Rendiment

Els nous estudis de grau i màster adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior no només han equiparat la formació universitària de Catalunya, i de la resta de l’Estat espanyol, als estàndards europeus, sinó que han implicat un canvi molt important en les metodologies d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta innovació en els mètodes docents i el nou paper central dels estudiants en el propi procés de formació han tingut uns bons resultats acadèmics, que es reflecteixen en un augment del 14% de la taxa de rendiment. Aquesta taxa, que mesura el resultat de l’esforç dels estudiants per a la superació de les matèries de la titulació, va passar del 72% al 82%, en el període del 2008-2009 al 2016-2017. En els màsters, la taxa de rendiment es manté molt elevada, al voltant del 92%.

La implantació de la nova estructura dels estudis en graus i màsters ha reorganitzat el mapa de titulacions universitàries. En aquest context, cal destacar l’augment del 17% en el nombre de titulats de grau del conjunt del sistema universitari públic de Catalunya en el període analitzat, exclòs el doctorat. Aquest augment s’ha produït en totes les branques (arts i humanitats, ciències, salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura), però ha estat realment destacat en l’àmbit de salut, en què el nombre de titulats s’ha doblat respecte al 2008-2009. El següent àmbit que ha experimentat un creixement més notable ha estat el de les titulacions d’enginyeria i arquitectura, en què el nombre de titulats ha augmentat un 26%.

D’altra banda, el nombre de titulats de màster ha rebut un impuls molt important i ha augmentat un 176% respecte al seu valor a l’inici del període. Totes les branques han tingut increments importants, però destaca ciències socials i jurídiques, que gairebé ha multiplicat per quatre el nombre de titulats. La següent branca amb un augment destacat ha estat Enginyeria i Arquitectura, que ha incrementat el nombre de titulats un 173%.

El sistema universitari català ha contribuït a incrementar el nivell d’instrucció de la població, de manera que el 43% de les persones amb edats compreses entre 30 i 34 anys tenen estudis universitaris. Aquesta xifra se situa per sobre de la mitjana d’Espanya i la Unió Europea.

Només el 8% dels estudiants abandonen el sistema universitari català en els graus. Existeix una mobilitat apreciable d’estudiants entre titulacions, ja que un altre 8% canvien de titulació dins del propi sistema. Això mostra la capacitat de retenció d’estudiants de grau per part del sistema universitari de Catalunya.

En el cas dels màsters, la taxa d’abandonament ha disminuït força des del 2011-2012 i ha passat del 12% al 7,8%, amb la qual cosa ha arribat al mateix nivell dels graus. No s’aprecia mobilitat d’estudiants entre màsters, probablement degut a l’alta oferta de titulacions i a la seva especialització.

2.4 Pràctiques professionals

Amb la implantació dels graus, es van voler emfatitzar les interrelacions de la universitat amb el món laboral a través de les pràctiques professionalitzadores, que duen a terme els estudiants com una part de la seva formació. Les estades en empreses i institucions, en les quals els estudiants en formació poden posar en pràctica els coneixements teòrics, han augmentat els darrers cursos.

Aquest augment de la implicació dels estudiants en el món professional al llarg de la seva estada a la universitat ha afavorit els contactes orientats a la inserció professional. Les pràctiques externes representen un 12% de les vies d’accés a la primera feina per part dels titulats.

2.5 Innovació docent

Les darreres dècades, la innovació docent a les universitats ha suposat una important contribució a la millora de la docència a través de nous mètodes d’aprenentatge. Les universitats han desenvolupat aquesta estratègia a través de convocatòries pròpies tant de projectes d’innovació com de grups d’innovació docent, que han generat i difós iniciatives a través de projectes concrets en consonància amb les línies docents definides per les diferents universitats.

Des dels seus inicis, s’ha implicat un volum important de professorat de tots els àmbits, la tasca dels quals ha derivat en millores dels mètodes docents aplicats a aspectes tan diversos com la resolució de situacions (metodologia ABP, casos i simulacions), l’aprenentatge col·laboratiu o l’avaluació entre iguals; tot un conjunt de bones pràctiques que redunden en la qualitat docent.

En aquest sentit, la creació per part del Govern de la Generalitat del Programa Margalida Comas i Camps per a la millora de la docència i l’aprenentatge a la universitat neix amb la voluntat de modernitzar i adequar els mètodes docents d’aprenentatge, un cop consolidat l’Espai Europeu d’Educació Superior. El Programa promourà actuacions compartides a nivell del sistema universitari de Catalunya en l’àmbit de la millora de la docència i l’aprenentatge, així com de l’avaluació competencial.