Informe 2018

Portada Informe Docencia 2018

Informes anteriors

Presentació

El professor Manuel Castells ens recordava, en la Lliçó inaugural del curs acadèmic 2017-2018 del sistema universitari català, com la institució universitària ha anat evolucionant al llarg dels segles, fins a l’acceleració recent fruit de la revolució tecnològica.

Si prenem només el darrer mig segle, veurem com hem passat de formar les elits a tenir sota la nostra responsabilitat formar àmplies capes de la població, així com també els professionals que han entès que avui la formació s’ha estès al llarg de tota la vida.

A les noves exigències formatives, s’ha sumat l’impacte de la tecnologia sobre la docència. Com la resta de les activitats humanes, de les comunicacions a l’economia passant pel lleure o les relacions socials, les ja no tan noves tecnologies han capgirat la docència. D’una banda, perquè ens han dotat de recursos per personalitzar-la i millorar-la fins a nivells impensables. De l’altra, perquè ens han permès un canvi de paradigma on podem passar del passiu ‘ensenyar’ a l’actiu ‘aprendre’ o, encara millor, al més actiu ‘aprendre a aprendre’.

L’ensenyament superior no pot ser un mer tràmit que acaba amb un títol oficial, sinó que hauria de contribuir al desenvolupament de les persones, les empreses, les institucions i la societat en general. Cal formar els nostres estudiants en les habilitats i els coneixements que els permetin aportar valor a la societat. Un món cada cop més global exigeix que els programes s’orientin a formar ciutadans i professionals globals, compromesos socialment. El canvi ja és aquí i ens cal estar preparats.

Amb les mateixes ganes, encarem la crida de l’ONU i els seus disset Objectius de Desenvolupament Sostenible per transformar el nostre món l’any 2030. Una agenda internacional que ha entès el paper clau de la universitat i incorpora per primera vegada la necessitat d’una educació superior equitativa, inclusiva i de recerca per abordar els reptes globals des d’una perspectiva local.

De res ens serveix un sistema universitari excel·lent i erudit, si viu entotsolat en ell mateix. Perquè… sense impacte social, sense transcendència més enllà dels campus, servim a la societat a qui realment ens devem? D’aquí la necessitat de disposar d’un sistema universitari obert, compromès amb la docència, la recerca i la transferència de coneixement que cerquen l’impacte social, i amb les antenes preparades per adaptar-se als canvis en les necessitats de formació i en la naturalesa del treball.

Enguany es compleixen 10 anys de la implementació dels primers plans d’estudi estructurats segons les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), en els quals l’adquisició de competències per part dels estudiants es convertia en l’objectiu principal, i se superava l’enfocament tradicional més basat en continguts i hores lectives.

Durant aquest darrers anys, les universitats hem implementat canvis i millores constants per possibilitar la transformació dels plans d’estudi i l’adaptació de la docència a un escenari en el qual l’avaluació continuada, la qualitat, la revisió i la millora contínua prenien un paper central en el procés d’aprenentatge.

Els resultats d’aquesta transformació es reflecteixen en aquest Informe de formació i docència 2018, que recull resultats reals, palpables i amb impacte de la tasca feta per les universitats que formem part de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.

Com a universitats públiques, tenim el deure de retre comptes de l’activitat que duem a terme, i dels resultats i els impactes de la inversió pública en les nostres institucions. Ho fem amb total responsabilitat i compromís, i aquesta publicació n’és una mostra més.