Informe Trilingüe 2020

Informe Català 2020

Informes anteriors

Conclusions

A partir de l’any 2018, i un cop suavitzada la crisi econòmica global, el sistema d’universitats públiques catalanes torna a recuperar la tendència positiva en la captació de fons competitius estatals i autonòmics, així com de fons privats no competitius. En termes de fons competitius europeus i internacionals, es detecta una lleu disminució, probablement a causa d’un cert cicle en la presentació de propostes. En tot cas, aquesta fluctuació es pot interpretar com a conjuntural o transitòria, atès que actualment l’esmentada tendència ja s’està corregint d’una manera molt significativa.

Al marge de petites variacions, en línia amb el capítol 1, es pot afirmar que Catalunya continua mantenint una situació destacada en el context europeu i espanyol, tant des de la perspectiva del programa marc H2020 com pel que fa als programes de l’European Research Council. Així ho demostren les dades, que també indiquen l’important paper de les universitats públiques catalanes en l’àmbit de la captació de recursos, tant estatals com internacionals, les quals són, en definitiva, un actor rellevant i el garant de la bona posició de Catalunya en l’activitat de recerca i innovació (R+I).

Segons mostra el capítol 2, la producció científica de les universitats públiques catalanes lidera la producció generada per les institucions catalanes i espanyoles que es dediquen a la recerca. Aquesta producció, ponderada en termes de població i riquesa generada (PIB), situa el sistema de recerca català en una posició internacional molt avançada; alhora, el gran impacte de les publicacions també és molt significatiu.

Aquesta realitat atreu joves investigadors estrangers que decideixen, cada vegada més, escollir les universitats públiques catalanes per a la seva formació doctoral en tots els àmbits del coneixement.

Com hem comentat abans, el present informe demostra que les universitats són un agent clau per al desenvolupament socioeconòmic del territori i que el foment de la tercera missió és, per a aquestes, un objectiu fonamental. Podem concloure que l’impuls dels processos de valorització dels resultats de la recerca i la col·laboració publicoprivada, així com la creixent creació d’empreses de base tecnològica, les sol·licituds de patents i l’increment de càtedres universitat-empresa-societat, són uns clars exemples d’aquest compromís social i econòmic amb l’entorn. El capítol 3 mostra tota una sèrie de dades i fa visible l’esforç que les universitats públiques catalanes fan actualment per impulsar la tercera missió.

En definitiva, l’informe revela que el resultats del sistema català de recerca i innovació i, en especial, la significativa aportació que hi fan les universitats, consolida i confirma l’evolució de tendència a l’alça dels nostres centres universitaris, tant en termes quantitatius com qualitatius.

Tanmateix, queda camí per recórrer. Els índexs d’innovació són millorables si es comparen amb els d’altres economies europees similars. Cal un esforç incremental per a apropar universitats i empreses i perquè aquestes acabin gaudint de la formació, el coneixement i la creativitat dels nous doctors formats a les universitats, que s’ha de traduir en innovació. D’altra banda, la finalització del programa marc H2020 i l’inici del nou programa Horitzó Europa ha de significar una oportunitat per a incrementar la captació de recursos per part del conjunt d’universitats públiques i per a millorar el percentatge actual del 25% amb relació al total de recursos d’H2020 a Catalunya. Creiem que l’impuls d’unitats de suport professionalitzat per a preparar propostes internacionals pot ser una millora significativa i plena d’èxit.